domingo, 19 de diciembre de 2010

VOLTA A MENORCA AMB QUATRE DIES(per es cami de cavalls)

Tot va començar un dia que un amic(en Damià) em va enviar un missatge dient-me que m'havia de dir cosa,que tenia pensat fer cosa que m'agradaria.Jo pensant i pensant que podia ser,vaig anar a vurel per saber que era...el tema estava que em diu:HE PENSAT FER SA VOLTA A MENORCA PER ES CAMÍ DE CAVALLS,jo tota contenta li vaig dir:fet!!jo m'apunt,encara no ho havia acabat de dir quant ell segueix dient:AMB QUATRE DIES!!!Aqui jo ja vaig flipar!li vaig dir:açò no es pot fer,ell ben convençut em va dir que si,ho tenia tot planetjat,i tant planetjat!!va passar s'estiu i amb moltes ganes e ilussió,vaig començar a entrenar,anava a caminar cada dia de 3 a 5 hores,per es cami de cavalls perque els peus me comensassin a fer call.Esperant amb nirvis i moltes ganes va arribar es dia,era un divendres,es 29 d'Octubre a les 8h del matí on vam surtir de St Tomàs,sense dixar de dir que allà mateix vaig conèixer a uns companys de sa peninsula i Balears que van venir aposta per fer sa volta amb noltrus.Erem un total de 10 persones que despres sen's va afegir unaltre que no havia pogut començar-la amb noltrus per motius de feina.Vam començar a caminar i caminar i sense donar-nos compte ja erem a Calan.Porter,com si res aguessim caminat vam seguir i fins a sa platja de Binidalí,alla ens vam treure ses sabates i vam fer un bany de peus,va ser fantàstic!!Ens vam tornar a posar ses sabates i direccio a Punta prima!!Allà molt bé,vam dinar i ens vam seure  a un bar i vam beure un refresc,com no un SHANDY!!ben fresquet!allò ens va posar ses piles a tots!aqui ens van deixar les 2 primeres baixes,entre bufogues i mal de peus era imposible seguir.Ja ens quedava poquet per arribar fins a sa Cala Sant Esteva,aquell troç va ser emocionant perquè ja faltava molt poc i ja donavem per fet la primera estapa finalitzada!quant vam arribar ja teniem en Sery on ens esperava per dur-nos cap a l'hostal.Tots molt contents i cansats ens vam dutxar,descansar i cap a sopar que hi havia molta gana!!Abans d'anar-nos a dormir vam anar fer una copa per celebrar que havia anat tot molt bé!!
Al dia seguent ens vam aixecar i al menjador ens vam trobar per fer un bon berenar,ja que haviem d'agafar forces per passar el mati caminant.Vam partir cap a Sa Mesquida i direcció a Fornells,aquesta segona estapa va ser menys pesada ja que el paisatge ès fantàstic,tot son rutes curtes i guapes,encara que si les fas totes d'una tirada son prou llargues..Aquest dia vam fer es bany de peus a dos puestus,es primer va ser a Es Grau(com que ses dones vam partir primer vam guanyar temps per fer es bany),el segon el vam fer a n'es Pou d'en Caldés,els peus ho van ben agrair!!ja arribant a Son Parc ens va començar a ploure però com que anavem ben equipats no ens vam banyar gaire.Vam anar a l'hostal i com el dia abans,dutxa,descansar i sopar familiar!!A Fornells ens van acompanyar les nostres parelles i en el cas nostre(ja que noltrus hi erem els dos)s'avia ens va dur ses fietes,ja que ens començaven a enyorar i noltrus a elles també...Aquest dia vam riure molt perque en Sery(es qui mus anava duguent ses motxiles d'un hostal a un altre)ens va fer un petit discurs i ens va regalar una medalla on posava:KINA LOCURA!!que riure!!
El dia seguent ens esperava una bona tunda!!53 kilòmetres,casi tot amb pujades i baixades,però açò no era tot,a més a més amb una tormenta de padre i senyormio!!!deu meu,allò si que era una verdadera locura!A les 7h del demati,ben fosc i amb una d'aigua que queia vam partir direcció a Ciutadella,no aturava de ploure i amb tots els impediments anàvem caminant aixi com pudiem.....Xops de cap a peus,amb vent,aigua,trons i llamps anàvem donant-nos ànims per riure una mica perquè amb aquell temps poques rialles teniem.Comque la trecera etapa era la mes dura i llarga vam haver de fer mes via i menys aturades aixi que de Fornells fins a Cala Mica no ens vam aturar per res,alla tots vam descobrir que s'ens havien banyat els mòbils i per desgràcia sa majoria ja no funcionàven,en Ramón(el més viu)l'havia posat dins una bossa de plàstic i aixi no se li va banyar.Després vam seguir i a Binimel·la teniem en Sery,i en Pere que ens esperaven per dunar-nos els bocatas per dinar,molt ràpid per poder tornar agafar el ritme de caminar ja que no ens podiem aturar gaire estona perquè el temps no ens ho permitia,nomes a Pregonda ens vam aturar un moment per fer-nos una foto de familia.Arribant ja a Cala en Calderer les panxes començaven a fer renou de gana,a un petit cuberxu ens vam refugiar per berenar i tornar a partir que ens esperava (jo diria lu pitjor de sa volta)unes pujades tremendes!!!segur que qualqu li sona Ses Moragues,pues és un rinconet preciós que per anar-hi as de caminar 1h desde Ets Alocs i que per anar-te'n as de pujar una super costa que et falta sa respiració,pues bé,quant ja dús 2 dies caminant i 5hores aquella costa és encara més empinada i més llarga.deu meu!!encara no sé com la vaig poder pujar!!però si,ho vam aconseguir i ben orgullossos vam seguir cap endavant!ja arribant a La Vall,vam tornar a trobar en Sery que venia a cercar la primer baixa d'aquell tram,amb els peus gelats i fent una cara de "ja no puc més"vam seguir endavant.A Cala Morell vam decidir que haviem de dinar,cadasqu amb el bocata amb sa mà i mentres caminant,aqui ens va deixar la segona baixa del tercer dia,ja eren moltes hores i encara ens quedava molt.Ara ens venia un tram més ben dit avorrit,no hi ha gaire vegetació ni bon camí,cada vegada que havies de posar es peu era com posar una peça de tetris en  el seu lloc,no havia manera de trobar un troç pla!!En aquest tercer dia ens vam trobar una gran sorpressa i es que en Sery,na Nuria,na Marife,i ses dues Maris es van amagar darrera una pared de devora es Faro Nati,noltrus com que ja estàvem bastant cansats no posavem vista aumont,nomes enterra i prou,i clar,ells ben amagats quant un de noltrus obria sa barrera per passar surtien ells amb un somriure de orella a orella dient-nos:SORPRESSA!!!! i noltrus amb unes cares de susto!va ser molt agrait trobar-nos amb ells perquè aixi ens alçaven als ànims!!A un li pot semblar que no però allò ens va posar molt alegres i més motivats per seguir endavant,gràcies Sery!!Aqui ja ens quedava molt poc però es que poc per a noltrus eren unes 2h i mitja.jo trop que ses més llargues pel fet que jo només pensava en veure es Pont d'en Gil que sabia que quant veges allò significaria que ja casi hi erem!!I per fi vaig veure es dixós pont i molt enfora es llums d'es cotxu d'en Sery i na Mari!!PER FI!sa tercera etapa completada!A l'hostal ens esperava una bona dutxa i un bon sopar que cada dia era molt bò!Aquest dia tota la gent que sabia que erem a caminar ens van tratar de locus,i es que no era per menu.Quant vaig telefonar a ses fies el primer que em van demanar va ser si haviem anat a caminar,jo quant els hi vaig dir que si n'Irina(sa fia major)em va dir:mama estas loca!!jo li vaig dir que estàvem bé i ens ho haviem passat molt bé i que ella també ho voldrá fer quant sigui una mica més gran.












































El dia seguent,ja era el darrer,ens vam aixecar a les 7h,vam ben berenar i camí cap a Sant Tomàs!!Aquest dia va ser totalment diferent ja que vam partir amb aigua,a mitjan camí feia un sol que semblava que era s'estiu i ja es capvepre caminavem amb una tormenta!!era increíble però real,ja duiem 3 dies caminant.Quant erem a Cala Veí,ens vam posar a berenar i amb un sol que feia ganes banyar-nos i tot,però no,haviem de seguir per arribar prest.Ens vam aturar cala Macarelleta per fer-nos fotos de record i quant ja erem a Cala Galdana  vam tenir una visita(es Sery amb ses 3Maris)que ens van dur un "dulce"mmm que bò que va ser!!Vam seguir es nostru camí fins que ens vam trobar un  altre impediment,aquest encara no ens l'haviem trubat,havia un torrent que anava ple a vessar i l'haviem de travesar,pues bé,només hi havia dues opcions,treuren's ses sabates i passar o passar de tot i no llevar-nos ses sabates(jo vaig optar per aquesta),després si que ho teniem tot en contra,sabates banyades,duiem els pals de caminar i passavem per davall pins,que més ens podia faltar?i esque queia una tormenta de trons i llamps que feia por,molta por!!vam tenir molta sort perquè a cap de noltrus no ens va passar res,menus mal!Ja aqui em començava a emocionar perque ja veiem s'illot de Sant Tomàs,ja numes ens faltaven 15 minuts i VOLTA A MENORCA AMB QUATRE DIES s'havia acabat!!A n'es brucs ens esperàven en Sery,ses Maris i s'emoció de fer una cosa tant i tant desitjada i que tothom ens deia que era impossible,pues no ho és!!!amb llagrimes als ulls i uns somriures que cada vegada que hi pens s'emescarrufa sa pell.només dir que val la pena fer-ho o almenys intentar-ho,perquè es una experiència única i molt polida......Dónar ses mils de gràcies a n'en Damià que va fer que sa volta a Menorca es pogués realitzar sense cap probleme i tot ben organitzat per ell.També a n'en Sery que en tot moment estava pendent de noltrus,a ses Maris que també ens van venir a animar i traslladar,a tots els qui van venir amb un avió per compartir aquest fet tant inolvidable(na Sefa,Nuria,Marife,Eugenio i en Pere) i als altres(en Ramon, Joan, Bep,Tian i en Damià)per ses bones estones que vam riure junts!!moltes gràcies a tots i esper que l'any que ve ho poguem tornar a repetir!!

3 comentarios:

  1. Es flipant ja havia vist ses fotos d'es face però es teu relat es fabulos, ja es casi imposible fer sa volta amb 4 dies i encara mes amb es mal temps que va fer, quina aventura inoblidable segur.
    A i es blog t'ha quedat molt be finalment el vaig trobar. Bonu ara ja me tens de seguidor.
    Salutacions

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Migue!!no sabia molt bé com es feia però per ser sa primera vegada no està tant malament!!
    Pots estar segur que si la turnam a fer t'avisaré i si pots t'apuntes!

    ResponderEliminar
  3. Sa foto d'en Ramon amb es ponxo verd es genial! JEJEJE!!!

    ENHORABONA, tota una gesta digna de comptar als néts! 4 díes es molt. Es Camino de Santiago es res al costat d'açó.

    Jo conec a un mabre de Ciutadella que va a fer sa volta p'es camí de cavalls en 24 hores sense baixar-se de sa velo. Pero aquest al·lot no es d'aquest planeta

    Una abraçada desde Nova Zelanda

    Luis

    ResponderEliminar